dissabte, 27 de febrer de 2010

Sacsejada!

He sopat, sortit a prendre unes cerveses i a dormir a quarts de 3. Amb el son ben agafat, a quarts de 4, m'he despertat de cop. Tot es movia, jo a la llitera de dalt era com una atracció de fira i tot feia crec, crec, ... He trigat a entendre què passava. Estic borratxo? Estic somniant? Fins que quan ha acabat he sentit les alarmes dels cotxes, llums que s'encenen, la gent aixecant-se i comentant-ho, ... Llavors per la tele hem vist que havia estat a Xile, però se n'ha anat la senyal. Internet també ko. Almenys la llum aguantava. Comentem la jugada, analitzem alguna esquerda a les parets i tornem a dormir. Llavors les rèpliques, que pràcticament no he notat. Ens tornem a llevar, un cigarret, xerrant, ... fins que tornem a dormir un parell d'horetes més fins ara. Bon dia.

divendres, 26 de febrer de 2010

Bárbaro!

No sé quantes vegades al dia deuen dir-ho, una barbaritat... ;-)

De la mateixa manera, a mode de rànking: viste, este, loco, boludo, dale, ...

I són molt sociables. Sense anar més lluny, avui mateix un home s'ha posat a xerrar amb mi i finalment m'ha acabat convidant a dinar a un restaurant! Ahir al vespre, una noia també va començar a xerrar i ens vam acabar explicant mitja vida. I ara, m'acabo de trobar una noia amb qui ens vam creuar per la muntaya i vam estar xerrant fa uns dies, com si fóssim amics de tota la vida. I això és el pa de cada dia.

dijous, 25 de febrer de 2010

Asado

És un acte social, especialment entre família o amics, però també desconeguts, com en aquest cas. Es va començar a fer el foc a la tarda, abans de les 8. Després anar coent (MOLT) la carn, poc a poc, afegint brases cuidadosament: va haver-hi talls que van ser a la barbacoa més de 4h! Durant tot el procés es va prenent vi, cerveses, cocacola+fernet, ... i anar xerrant. Després es mengen alguns talls, es cou més la resta, es torna a menjar, ... Tot plegat, per acabar sobre les 3 de la matinada.

dimarts, 23 de febrer de 2010

TBBT

Sheldoooooooooooon!!!
http://es.wikipedia.org/wiki/Discusión:Efecto_Coriolis

dilluns, 22 de febrer de 2010

Tenedor Libre

És l'equivalent del Bufet Lliure, amb tot el que s'hi sol trobar des d'amanides fins a postres, però amb una mega-graella i una persona que no para de fer carns a la brasa, evidentment incloent vedella, però també xai, pollastre, xoricets i morcillas. I el preu ronda sobre els 8€... Un autèntic perill!!

Si el negoci està portat per Xinos (sí, aquí també passa), a més a més pots trobar-hi menjar xinès, sushi i similars...

diumenge, 21 de febrer de 2010

Entre copes i trekkings

Procediment: cadascú porta 1 ampolla de vi i alguna cosa per picar; s'obren totes les ampolles i es comença a menjar i tastar els vins; música, dancings i quan s'ha acabat tot el vi podeu imaginar el resultat :-)


Les vistes des de la terrassa del hostel, a l'última planta (10ª) de l'edifici més alt de Bariloche: una meravella!


De trekking en trekking i anar fent. Potser ja cansa, però n'hi ha de molt guapos, com el d'avui.

dimecres, 17 de febrer de 2010

El Bolsón

Poble hippy (i turístic) on he estat visitant la famosa fira d'artesania, menjant pizza integral, bevent sucs de fruita naturals, cerveses artesanals, ... de fet, aquí es produeix el 75% del llúpol del país. També veient espectacles de pallassos al carrer, músics de carrer, ... Està bé per alguns dies de relax. Així i tot, pels voltants està ple de trekkings interessants que ja he començat a explorar :-)

dimarts, 16 de febrer de 2010

Ciao Patagònia

Deixo la terra dels contrastos, paisatges estranys, desèrtics, fred, vents huracanats, muntanyes, parcs, llacs, glaceres, el xai, ... i també dels turistes (israelites), preus abusius i tot el que comporta. Han estat unes 4 setmanes ben aprofitades. I ara, región de los Lagos i cap al nord, continuem.



Los Alerces

Aquest arbre mil·lenari dóna nom al parc, doncs n'és una reserva. Concretament, aquest exemplar (turístic) que costa tant de fotografiar bé té uns 2600 anys, 60m d'alçada i més de 2m de diàmetre (que aproximadament creix 1mm per any); i se l'anomena "El Abuelo". De fet, en llengua Mapuche l'arbre s'anomena Lahuan, que vol dir avi.

Clar, per poder veure'ls cal apuntar-se a una excursió guiada en grup, doncs sols es pot arribar en vaixell i està prohibit anar-hi sol... :-( De totes formes, les explicacions del guia van ser molt interessants.


I aquí, com a Vietnam, els wild rabits... :D

diumenge, 14 de febrer de 2010

RN40

La mítica Ruta 40 i la mare que la va parir! Clar, no és el mateix fer-ho en moto com va fer el Che o 28h en seient de bus regular, considerant que és la part sense asfaltar, de terra i pedres. Així i tot, és una experiència: pels paisatges hipnòtics, parades a llocs surrealistes, ... el puto cul del món.

Fitz Roy

Imponent! Després de dies de mal temps, s'havia d'aprofitar el dia més esplèndid dels últims 2 mesos, així que vaig tenir la brillant idea de fer 2 trekkings en 1 sol dia. Clar, anava amb un de Bilbao, que no em va costar gaire de convèncer... :-)


I després de la mega-caminata de 12h, sopar lleugeret: bife de 500g! Va quedar el plat ben net, acompanyament inclòs, sucant pa i compartint postre. Evidentment, ben regat amb un Merlot Patagònic.


Bé, aquí es menja molt carn...

dimarts, 9 de febrer de 2010

W

Aquest és el nom del trekking que he fet aquests 4 dies, doncs el recorregut té forma de W. És a Torres del Paine (Xile). He tingut sol, fred, pluja, neu, vents huracanats, ... tal com diuen, les 4 estacions de l'any en un sol dia!

dijous, 4 de febrer de 2010

Au revoir, Argentina

Deixo momentàniament el país on he passejat per l'avinguda més ampla del món, la pingüinera més gran del continent, tastat la birra artesanal més austral, la millor carn de vedella, els millors gelats, pasta i pizza. Clar, pobre del qui els hi discuteixi... què us haig de dir :-)

De totes formes, tots els argentins/es amb qui he tractat eren molt amables, simpàtics, divertits i honestos, sense cap doble sentit, de veritat. Això sí, xerraires...

En fi, demà me'n vaig a fer una travessa de 4-5 dies pel parc de Torres del Paine (Xile). Ja he llogat tenda, aïllant, bon sac, fogonet i petita olla. Clar, també he comprat menjar per tots els dies. No vull saber el pes que porto... i espero que no em plogui massa ni faci un fred extrem!

dimarts, 2 de febrer de 2010

Perito Moreno

Ara sí, encara que no em ve de nou, una glacera de veritat!





I a continuació, cap a Xile: Torres del Paine.

dilluns, 1 de febrer de 2010

Tierra del Fuego

Ahir vaig aprendre 3 coses:

1) A Ushuaia hi ha hospital
2) D'aspecte cutre però t'atenen bé i gratis
3) A Ushuaia no hi ha ràbia

En fi, que m'ha mossegat un gos, què hi farem. Després de mossegar-me, l'amo em va dir que no em mogués gens o hi tornaria i el xuxo m'anava ensumant les mans, els ous, ... fins que el va poder agafar. Buf, encara tinc la possibilitat de tenir descendència :-)

Que ningú no s'espanti, ferida molt molt superficial, com una rascada. Ni tan sols risc d'infecció.

Per altra banda, he passejat en barca pel canal del Beagle (per veure la fauna de les illetes), un dia caminant pel parc nacional, un altre d'excursió a la glacera, un pels llacs amb un cotxe que vaig llogar amb uns altres catalans (conduint nevant!), algun museu, ...

També ha caigut ja el cordero patagónico (modalitat típica de parrillada libre: bufet lliure de graellada tremenda de carns a la brasa, un autèntic perill!), peix bo i marisc (malgrat la marea roja), alguna bona farra, ... tot això amb gent diversa que et vas trobant.

I ara, volant cap a El Calafate, a veure el Perito Moreno.

Al fons, Ushuaia i el canal del Beagle.

"Glacera" (de pa sucat amb oli) sobre Ushuaia, a menys de 1000m d'alçada.