dimarts, 30 de març del 2010

Fets i gent

Aquests últims dies he estat parant a poblets petits i moooooolt tranquils. Un d'ells ni sortia a la guia i això es nota, val la pena. Realment, hi ha qui viatja sense guia i ho entenc perfectament. Així i tot, encara que erem quatre gats, he conegut força gent interessant. Socialitzant altra vegada! Argentins, catalans, un pamplonica, una escocesa, mescles sueco-iranianes i tal.

El nord ja és una altra cosa, per la gent, paisatges, forma de viure, pobresa, ... com una transició cap a Bolívia. Per exemple, des de pagar uns 13€ per nit a Ushuaia a pagar-ne 3€ a Amaicha. O de 10€ per àpat fins a uns 2€ que pago ara.

Clar, també et poden passar coses com estar dins un jeep per anar a passar la nit de lluna plena al desert, d'acampada, amb els natius, la Pachamama, ... però després de 2 hores esperant que la benzinera tingués benzina, desistir definitivament i quedar-se al poble amb les ganes. :-(

També ha caigut alguna comilona comunitària, com aquest pollo al disco.


Quines coses, vaig arribar una tarda plena de núvols i fins i tot em van caure quatre gotes!


I evidentment, excursionetes variades. Per exemple, les runes de la civilització indígena de Quilmes. Per cert, aquest és també el nom de la marca de cervesa que es troba per tot Argentina.

Ara ja a Cafayate, un poble gran o ciutat petita. Després de Mendoza, la zona més important en elaboració de vins, jeje. :-)

4 comentaris:

  1. Que pertorbadora la teva cara a la segona foto...

    ResponElimina
  2. I què moreno, no? Podem parlar de Quique Guaschisme?? jaja!!!

    M'encanta la foto de les runes amb els cactus! sembla de broma!!
    marina

    ResponElimina
  3. Sí, sí, el sol fa feina... Einc, Quique què?

    ResponElimina
  4. Quique Guasch: http://ydesperte.lacoctelera.net/post/2006/08/22/quique-guasch-mi-bronceado-dio-envidia-julio-iglesias-

    I sí, és molt pertorbadora...

    ResponElimina