dijous, 27 de maig del 2010
Nova sacsejadeta
Altra vegada em vaig despertar de cop a la matinada. Vaig notar un fort soroll però no vaig entendre què va ser, tornava a estar ben adormit. Avui m'han confirmat que va ser un breu (i "suau") terratrèmol. Al final, m'hi acostumaré :-)
dilluns, 24 de maig del 2010
Nasca, NASA, ET?
No sé si impressiona més veure això des de l'aire o l'experiència de volar en una avioneta de 2 places (i pilot + copilot). Entre els bots i els girs continus per poder veure-ho tot des dels dos costats m'he marejat una mica, però sense arribar a trallar.
diumenge, 23 de maig del 2010
Ai la cultura...
No tinc lectura per les hores d'espera per agafar el tren al poble de Machu Picchu (Aguas Calientes). Les opcions són limitades. Finalment, compro "Cien años de soledad", que ja tocava llegir-lo.
És brutal, una dotzena de faltes d'ortografia o errors tipogràfics per pàgina! Realment, la lectura es fa incòmoda.
És brutal, una dotzena de faltes d'ortografia o errors tipogràfics per pàgina! Realment, la lectura es fa incòmoda.
Cusco, Valle Sagrado, ... i Machu Picchu!
Tot és impressionant. Cusco, per sí sola ja val la pena. Per la catedral, esglésies, carrers, restes inques, ... Totes les pedres encaixen perfectament i les construccions han aguantat segles i sismes sense utilitzar ciment! Aquí, la famosa pedra dels 12 angles (n'hi ha de molts més angles a altres indrets, per exemple al Machu Picchu, de més de 25).
Als voltants de Cusco ja hi ha moltes restes inques i ben a prop, al Valle Sagrado, encara més. Algunes pedres són relament immenses.
Després, trekking de 5 dies per acabar visitant el Machu Picchu. En 4 mesos no m'he posat malalt, ni una trista gastroenteritis. I això bevent aigua de l'aixeta i rius durant tot el temps que he estat a Argentina i Xile. Creia que tenia una salut de ferro. Finalment, just el dia més dur de trekking de tot el viatge: tall de digestió (o gastroenteritis o mal d'alçada o de tot una mica). No vaig dormir en tota la nit pel mal de panxa, ganes de vomitar i fred infernal (uns -5ºC). Després no vaig ser capaç d'esmorzar. I amb aquestes condicions vaig enfilar l'etapa més dura, pujar el coll de 4600m. Amb mal de panxa, nàusees, fent rots i pets a ous podrits, son, cames extremadament dèbils, malestar general i faltant-me l'aire. He patit. He patit molt. Com mai. Creia que no arribaria. Més tard mal de cap i potser una mica de febre. I l'endemà: diarrea. Per sort la vaig frenar de cop amb un parell de Fortasecs i vaig poder caminar una mica millor...
I algunes coses feien una mica de por...
Però a l'arribar al Machu Picchu et passen tots els mals! No tinc paraules.
Per cert, ja he provat el cuy (conillet d'Índies). Deliciós! L'Inca Kola... pfffff.
I aquesta és la bandera Cusquenya, que pot provocar alguna confusió, com pensar que el dia de l'armada russa a Sant Petersbourg és en realitat una marxa gai :-)
Als voltants de Cusco ja hi ha moltes restes inques i ben a prop, al Valle Sagrado, encara més. Algunes pedres són relament immenses.
Després, trekking de 5 dies per acabar visitant el Machu Picchu. En 4 mesos no m'he posat malalt, ni una trista gastroenteritis. I això bevent aigua de l'aixeta i rius durant tot el temps que he estat a Argentina i Xile. Creia que tenia una salut de ferro. Finalment, just el dia més dur de trekking de tot el viatge: tall de digestió (o gastroenteritis o mal d'alçada o de tot una mica). No vaig dormir en tota la nit pel mal de panxa, ganes de vomitar i fred infernal (uns -5ºC). Després no vaig ser capaç d'esmorzar. I amb aquestes condicions vaig enfilar l'etapa més dura, pujar el coll de 4600m. Amb mal de panxa, nàusees, fent rots i pets a ous podrits, son, cames extremadament dèbils, malestar general i faltant-me l'aire. He patit. He patit molt. Com mai. Creia que no arribaria. Més tard mal de cap i potser una mica de febre. I l'endemà: diarrea. Per sort la vaig frenar de cop amb un parell de Fortasecs i vaig poder caminar una mica millor...
I algunes coses feien una mica de por...
Però a l'arribar al Machu Picchu et passen tots els mals! No tinc paraules.
Per cert, ja he provat el cuy (conillet d'Índies). Deliciós! L'Inca Kola... pfffff.
I aquesta és la bandera Cusquenya, que pot provocar alguna confusió, com pensar que el dia de l'armada russa a Sant Petersbourg és en realitat una marxa gai :-)
dimecres, 12 de maig del 2010
Titicaca / Titikaka
Dels llacs navegables més alts del món (3810m) i el segon més gran de Sud-amèrica. És sobretot per l'alçada que el fa un lloc tan especial: colors del cel i el propi llac.
Bàsicament, he estat a Copacabana i Isla del Sol pel què fa a Bolívia; i després a Puno i vàries illes més (també les flotants) ja a Perú. Visitant runes inques i pre-inques; coneixent pobles, cultures i tradicions locals; participant en alguna que altra mega-turistada vergonyosa; ... i també fent uns quants trekkings curtets (d'unes 4h), però cal considerar que a aquestes alçades tot costa MOLT més, doncs per exemple els "turonets" de l'illa del Sol estan a més de 4000m :-)
Per cert, les truites són fenomenals, me n'he fet un fart!
Bàsicament, he estat a Copacabana i Isla del Sol pel què fa a Bolívia; i després a Puno i vàries illes més (també les flotants) ja a Perú. Visitant runes inques i pre-inques; coneixent pobles, cultures i tradicions locals; participant en alguna que altra mega-turistada vergonyosa; ... i també fent uns quants trekkings curtets (d'unes 4h), però cal considerar que a aquestes alçades tot costa MOLT més, doncs per exemple els "turonets" de l'illa del Sol estan a més de 4000m :-)
Per cert, les truites són fenomenals, me n'he fet un fart!
dijous, 6 de maig del 2010
La Pampa Amazònica
No sé si seria el mateix que la Sabana, però és com ho anomenen: al costat de la selva però molt més obert, sense la seva frondositat. Així es poden veure fàcilment moooooolts més animals: alligators, caimans, piranyes, dofins de riu, micos, capibares, tortugues, aus, aus i més aus.
3 dies passejant en barca, també pescant piranyes pel sopar i nedant entre els dofins (poquets), les piranyes (sols pessigolles si no tens sang) i un alligator solitari que ens feia companyia...
L'únic que no hem trobat és l'anaconda, després d'unes 3 hores caminant sense èxit pels aiguamolls. La propera vegada!
En fi, quan pugui fotos, que torna a estar difícil :-(
Ara sí:
3 dies passejant en barca, també pescant piranyes pel sopar i nedant entre els dofins (poquets), les piranyes (sols pessigolles si no tens sang) i un alligator solitari que ens feia companyia...
L'únic que no hem trobat és l'anaconda, després d'unes 3 hores caminant sense èxit pels aiguamolls. La propera vegada!
En fi, quan pugui fotos, que torna a estar difícil :-(
Ara sí:
dimarts, 4 de maig del 2010
Una joguina
Embarcar, pujar i seure a un avió equivocat; controls, explicacions de seguretat, assistents de vol, espai i màscares inexistents; equipatge de mà tirat pel passadís; avioneta d'hèlices; a 2 pamps dels pilots i els seus comandaments on salta la pintura; aterrar a pista de terra al mig de la selva; cancelacions de vols inexplicables (els 2 únics avions de la companyia espatllats?); ... no té preu!
El pitjor de l'Univers
És un dels principals temes de conversa i hi ha unanimitat entre els locals i TOTS els turistes estrangers. Bé, excepte els provinents de la terra promesa suposo :-)
Elles 2 anys i ells 3 anys de servei militar obligatori. Deuen haver vist unes quantes barbaritats, si és que no les han executat ells mateixos. A més, el tema de rentat de cervell que deu suposar, la tensió de viure en el conflicte, ... Després del servei, amb edats entre els 20-22 anys, un viatge llarg, al voltant del mig any. Dos destins típics: Índia i Sud-amèrica. Per què? Perquè són barats, ni més ni menys.
Van en grup i no es relacionen amb ningú, ni locals ni estrangers. Mal educats, prepotents i total falta de respecte envers la resta d'humans, que són invisibles per ells. Com a resultat, tenen els seus propis hotels, agències de turisme, restaurants, ... on pots veure els cartells en la seva pròpia llengua i fins i tot hi ha guies que la parlen. En molts altres establiments, no els volen, per evitar-se problemes els mateixos propietaris i per la resta de turistes. Varis propietaris/treballadors de hostels m'han explicat mil i una històries sobre aquesta pèssima actitud, petits robatoris (p.e. el menjar d'altres clients), regatejant o intentant estafar per tot, ... però tampoc un no s'ha de creure tot el que li expliquen. Així i tot, jo mateix vaig marxar d'un hostel després de passar la primera nit sense poder dormir ni gota a causa de la seva festa (sent ignorat i sense ser-hi convidat, clar).
Per la Patagònia n'estava ple i per Bolívia també. Són la nacionalitat més abundant, tot i que a casa seva sols hi viuen uns 7 milions d'habitants. En canvi, pel nord d'Argentina, ni un. El tema és que tots segueixen la mateixa ruta que els hi ve marcada per una web on ho explica tot molt bé: llocs on seran ben rebuts, millors preus, límit inferior fins on poden regatejar, ...
Val a dir que tot això no té res a veure amb la religió ni la política, excepte pels antecedents al viatge ja esmentats. I evidentment, mai no s'ha de parlar amb ells del conflicte que tenen a casa seva. Que no se'm titlli d'anti-dallonses i aparegui a l'altra web que m'han dit que tenen per anotar-hi les persones/negocis que són anti-dallonses ;-)
I finalment, també dir que òbviament no tots són així, però la majoria dels que viatgen en aquestes condicions sí que responen en major o menor mesura a la descripció. N'he conegut alguns de solitaris i/o més grans i han estat de PM, res a veure.
Quina manera de viatjar. Pffff.
Elles 2 anys i ells 3 anys de servei militar obligatori. Deuen haver vist unes quantes barbaritats, si és que no les han executat ells mateixos. A més, el tema de rentat de cervell que deu suposar, la tensió de viure en el conflicte, ... Després del servei, amb edats entre els 20-22 anys, un viatge llarg, al voltant del mig any. Dos destins típics: Índia i Sud-amèrica. Per què? Perquè són barats, ni més ni menys.
Van en grup i no es relacionen amb ningú, ni locals ni estrangers. Mal educats, prepotents i total falta de respecte envers la resta d'humans, que són invisibles per ells. Com a resultat, tenen els seus propis hotels, agències de turisme, restaurants, ... on pots veure els cartells en la seva pròpia llengua i fins i tot hi ha guies que la parlen. En molts altres establiments, no els volen, per evitar-se problemes els mateixos propietaris i per la resta de turistes. Varis propietaris/treballadors de hostels m'han explicat mil i una històries sobre aquesta pèssima actitud, petits robatoris (p.e. el menjar d'altres clients), regatejant o intentant estafar per tot, ... però tampoc un no s'ha de creure tot el que li expliquen. Així i tot, jo mateix vaig marxar d'un hostel després de passar la primera nit sense poder dormir ni gota a causa de la seva festa (sent ignorat i sense ser-hi convidat, clar).
Per la Patagònia n'estava ple i per Bolívia també. Són la nacionalitat més abundant, tot i que a casa seva sols hi viuen uns 7 milions d'habitants. En canvi, pel nord d'Argentina, ni un. El tema és que tots segueixen la mateixa ruta que els hi ve marcada per una web on ho explica tot molt bé: llocs on seran ben rebuts, millors preus, límit inferior fins on poden regatejar, ...
Val a dir que tot això no té res a veure amb la religió ni la política, excepte pels antecedents al viatge ja esmentats. I evidentment, mai no s'ha de parlar amb ells del conflicte que tenen a casa seva. Que no se'm titlli d'anti-dallonses i aparegui a l'altra web que m'han dit que tenen per anotar-hi les persones/negocis que són anti-dallonses ;-)
I finalment, també dir que òbviament no tots són així, però la majoria dels que viatgen en aquestes condicions sí que responen en major o menor mesura a la descripció. N'he conegut alguns de solitaris i/o més grans i han estat de PM, res a veure.
Quina manera de viatjar. Pffff.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)