Balanç

Han estat gairebé 5 mesos de viatge, més de 20.000km per aire i si fa no fa els mateixos per terra (més de 2 setmanes en bus!):

12 setmanes a Argentina
4 setmanes a Bolívia
3 setmanes a Perú
1 setmana i mitja a Xile
Unes hores a Brasil

Les joies de la corona

Tot i ser grans atraccions turístiques més o menys massificades, per alguna raó ho són:

Altiplano Bolivià i Salar de Uyuni
Cataratas de Iguazú
Glaciar Perito Moreno
Machu Picchu

Així i tot, també he trobat moltres altres perles com el Chaltén amb el Fitz Roy, la rica fauna amb els pingüins, el parc d'Esteros del Iberá, el nord-oest argentí, la Pampa Amazònica, ...

Però el millor de tot: la gent. I com ja havia dit, especialment els argentins/es, encara que a algú li costi de creure.

La banda sonora

 !!!, 2 many dj's, AC-DC, After Crying, Air, Albert Pla, Animal Collective, Anímic, Antònia Font, Architecture in Helsinki, Arvo Pärt, Asstrio, Astrud, Bach, Belle & Sebastian, Camel, Daft Punk, David Holmes, Depeche Mode, Digitalism, Dinosaur Jr, Echo & The Bunnymen, Emerson Lake & Palmer, Erlend Oye, Etienne de Crecy, Frank Zappa, Franz Ferdinand, Fugazi, Genesis, Goldfrapp, Guillamino, Happy Mondays, Jane's Addiction, Jethro Tull, Jonathan Richman & The Modern Lovers, Jordi Savall, Joy Division, Justice, King Crimson, Kraftwerk, Lali Puna, Leonard Cohen, Lluís Llach, Los Planetas, Lully, Magnetic Fields, Manel, Marais, Marillion, Massive Attack, Mendetz, Mishima, Mogwai, Monteverdi, Mozart, My Bloody Valentine, Narváez, New Order, Nick Cave, Nick Drake, Nightnoise, Orchestral Manoeuvres in the Dark, Ovidi Montllor, Pau Riba, Premiata Forneria Marconi, Pink Floyd, PJ Harvey, Polvo, Portishead, Primal Scream, Propellerheads, Public Enemy, Pulp, R.E.M., Radiohead, Red Hot Chili Peppers, Royksopp, Rufus Wainwright, Sanjosex, Sebadoh, Shostakovich, Simple Minds, Sisa, Smashing Pumpkins, Sonic Youth, Stravinsky, Suede, Talking Heads, The Breeders, The Cure, The Flower Kings, The Jesus & Mary Chain, The Pixies, The Ramones, The Smiths, The Stone Roses, The Stooges, The Velvet Underground, The Wedding Present, Tortoise, Tomás Luis de Victoria, Vivaldi, Yo La Tengo

Hi ha de tot, excepte una mica de jazz, gran descuit. De totes formes, el que més ha sonat, sobretot en moments de morrinya: Manel.

Assignatura pendent

A grans trets, m'ha faltat el que hauria estat la 3ª fase del viatge: nord de Perú, Colòmbia i Brasil. I especialment, l'AVENTURA del viatge: navegar tot l'Amazones des de Perú fins la costa brasilera. Per la propera vegada. Bé, tampoc no hauria sobrat una mica més de vida nocturna, especialment a Bs As.

Bs.As. again, this is The End

Perseverància. Entre la primera i segona foto han passat gairebé 5 mesos. Això no és res, especialment per elles.

Cidade de Deus

Ciutat natal de 2 grans mites, un d'històric i l'altre actual. Peregrinació culé obligada ;-)

Atacama i 3er Valle de la Luna

El desert més sec del món (en aquest viatge, sempre tot és el més "alguna cosa" del món). Vaig visitar un Valle de la Luna a Argentina, després un altre a Bolívia i ara el de Xile. Veig que aquest nom poètic agrada molt per aquestes contrades. En aquest cas, és una part de la Cordillera de la Sal, al desert d'Atacama. També he visitat alguna altra part del desert, però he deixat de banda l'altiplano, salar, lagunas i guèisers. Segur que espectaculars, però suposo que semblants als Bolivians. No tenia ganes de moltes excursions i preferia una mica de relax per després anar tirant cap a Buenos Aires.

Temps era temps

Xile. Ha estat un petit xoc. Tornem a la societat de consum, opulència, fisonomies semblants a les nostres, ... és a dir, ens aproximem a Europa.

Sóc un cagat

Tenia la idea d'estar-me uns dies més per Arequipa amb la intenció de pujar un 6000 (l'altre volcà que hi ha al costat de la ciutat). Finalment ho he desestimat, barreja de mandra i por. En fi, suposo que així hi haurà qui es quedarà més tranquil :-)

Arequipa i Cañón del Colca

Ciutat blanca, per la pedra volcànica utilitzada en les seves construccions. Val la pena, especialment el convent de Santa Catalina, però també totes les altres construccions colonials.

A més, envoltada de volcans majestuosos.

I prou a prop, el Cañón del Colca, el més profund del món o segon més profund, depenent de la font. Sigui com sigui, el més profund estaria uns quants quilòmetres més enllà (aquesta discusió és com la del llac Titicaca, que hi ha qui l'anomena el llac navegable més alt del món i qui diu que no ho és). I és per aquest congost que he fet un trekking de 3 dies. Sense ser especialment espectaular, però tot plegat fantàstic: paisatges, tranquilitat, poblets, un oasis paradisíac, ...

En els últims 2 trekkings fets amb guia he usat la tècnica de preguntar vàries agències per acabar contractant la més cara. Molt bon resultat. En aquest cas, érem tres: una noia de Nova Zelanda, jo i la guia (sí, sí, una noia, cosa bastant excepcional). Ningú més. El planning era lleugerament diferent del de les altres agències, pel que vam estar absolutament sols durant tota la caminata. Què més es pot demanar? Bé, sí, alguna cosa podria imaginar, però no és lloc per grolleries :-)

Gore