Los Alerces

Aquest arbre mil·lenari dóna nom al parc, doncs n'és una reserva. Concretament, aquest exemplar (turístic) que costa tant de fotografiar bé té uns 2600 anys, 60m d'alçada i més de 2m de diàmetre (que aproximadament creix 1mm per any); i se l'anomena "El Abuelo". De fet, en llengua Mapuche l'arbre s'anomena Lahuan, que vol dir avi.

Clar, per poder veure'ls cal apuntar-se a una excursió guiada en grup, doncs sols es pot arribar en vaixell i està prohibit anar-hi sol... :-( De totes formes, les explicacions del guia van ser molt interessants.


I aquí, com a Vietnam, els wild rabits... :D

RN40

La mítica Ruta 40 i la mare que la va parir! Clar, no és el mateix fer-ho en moto com va fer el Che o 28h en seient de bus regular, considerant que és la part sense asfaltar, de terra i pedres. Així i tot, és una experiència: pels paisatges hipnòtics, parades a llocs surrealistes, ... el puto cul del món.

Fitz Roy

Imponent! Després de dies de mal temps, s'havia d'aprofitar el dia més esplèndid dels últims 2 mesos, així que vaig tenir la brillant idea de fer 2 trekkings en 1 sol dia. Clar, anava amb un de Bilbao, que no em va costar gaire de convèncer... :-)


I després de la mega-caminata de 12h, sopar lleugeret: bife de 500g! Va quedar el plat ben net, acompanyament inclòs, sucant pa i compartint postre. Evidentment, ben regat amb un Merlot Patagònic.


Bé, aquí es menja molt carn...

W

Aquest és el nom del trekking que he fet aquests 4 dies, doncs el recorregut té forma de W. És a Torres del Paine (Xile). He tingut sol, fred, pluja, neu, vents huracanats, ... tal com diuen, les 4 estacions de l'any en un sol dia!

Au revoir, Argentina

Deixo momentàniament el país on he passejat per l'avinguda més ampla del món, la pingüinera més gran del continent, tastat la birra artesanal més austral, la millor carn de vedella, els millors gelats, pasta i pizza. Clar, pobre del qui els hi discuteixi... què us haig de dir :-)

De totes formes, tots els argentins/es amb qui he tractat eren molt amables, simpàtics, divertits i honestos, sense cap doble sentit, de veritat. Això sí, xerraires...

En fi, demà me'n vaig a fer una travessa de 4-5 dies pel parc de Torres del Paine (Xile). Ja he llogat tenda, aïllant, bon sac, fogonet i petita olla. Clar, també he comprat menjar per tots els dies. No vull saber el pes que porto... i espero que no em plogui massa ni faci un fred extrem!

Perito Moreno

Ara sí, encara que no em ve de nou, una glacera de veritat!





I a continuació, cap a Xile: Torres del Paine.

Tierra del Fuego

Ahir vaig aprendre 3 coses:

1) A Ushuaia hi ha hospital
2) D'aspecte cutre però t'atenen bé i gratis
3) A Ushuaia no hi ha ràbia

En fi, que m'ha mossegat un gos, què hi farem. Després de mossegar-me, l'amo em va dir que no em mogués gens o hi tornaria i el xuxo m'anava ensumant les mans, els ous, ... fins que el va poder agafar. Buf, encara tinc la possibilitat de tenir descendència :-)

Que ningú no s'espanti, ferida molt molt superficial, com una rascada. Ni tan sols risc d'infecció.

Per altra banda, he passejat en barca pel canal del Beagle (per veure la fauna de les illetes), un dia caminant pel parc nacional, un altre d'excursió a la glacera, un pels llacs amb un cotxe que vaig llogar amb uns altres catalans (conduint nevant!), algun museu, ...

També ha caigut ja el cordero patagónico (modalitat típica de parrillada libre: bufet lliure de graellada tremenda de carns a la brasa, un autèntic perill!), peix bo i marisc (malgrat la marea roja), alguna bona farra, ... tot això amb gent diversa que et vas trobant.

I ara, volant cap a El Calafate, a veure el Perito Moreno.

Al fons, Ushuaia i el canal del Beagle.

"Glacera" (de pa sucat amb oli) sobre Ushuaia, a menys de 1000m d'alçada.