Bs.As. again, this is The End

Perseverància. Entre la primera i segona foto han passat gairebé 5 mesos. Això no és res, especialment per elles.

Cidade de Deus

Ciutat natal de 2 grans mites, un d'històric i l'altre actual. Peregrinació culé obligada ;-)

Atacama i 3er Valle de la Luna

El desert més sec del món (en aquest viatge, sempre tot és el més "alguna cosa" del món). Vaig visitar un Valle de la Luna a Argentina, després un altre a Bolívia i ara el de Xile. Veig que aquest nom poètic agrada molt per aquestes contrades. En aquest cas, és una part de la Cordillera de la Sal, al desert d'Atacama. També he visitat alguna altra part del desert, però he deixat de banda l'altiplano, salar, lagunas i guèisers. Segur que espectaculars, però suposo que semblants als Bolivians. No tenia ganes de moltes excursions i preferia una mica de relax per després anar tirant cap a Buenos Aires.

Temps era temps

Xile. Ha estat un petit xoc. Tornem a la societat de consum, opulència, fisonomies semblants a les nostres, ... és a dir, ens aproximem a Europa.

Sóc un cagat

Tenia la idea d'estar-me uns dies més per Arequipa amb la intenció de pujar un 6000 (l'altre volcà que hi ha al costat de la ciutat). Finalment ho he desestimat, barreja de mandra i por. En fi, suposo que així hi haurà qui es quedarà més tranquil :-)

Arequipa i Cañón del Colca

Ciutat blanca, per la pedra volcànica utilitzada en les seves construccions. Val la pena, especialment el convent de Santa Catalina, però també totes les altres construccions colonials.

A més, envoltada de volcans majestuosos.

I prou a prop, el Cañón del Colca, el més profund del món o segon més profund, depenent de la font. Sigui com sigui, el més profund estaria uns quants quilòmetres més enllà (aquesta discusió és com la del llac Titicaca, que hi ha qui l'anomena el llac navegable més alt del món i qui diu que no ho és). I és per aquest congost que he fet un trekking de 3 dies. Sense ser especialment espectaular, però tot plegat fantàstic: paisatges, tranquilitat, poblets, un oasis paradisíac, ...

En els últims 2 trekkings fets amb guia he usat la tècnica de preguntar vàries agències per acabar contractant la més cara. Molt bon resultat. En aquest cas, érem tres: una noia de Nova Zelanda, jo i la guia (sí, sí, una noia, cosa bastant excepcional). Ningú més. El planning era lleugerament diferent del de les altres agències, pel que vam estar absolutament sols durant tota la caminata. Què més es pot demanar? Bé, sí, alguna cosa podria imaginar, però no és lloc per grolleries :-)

Gore