dimarts, 1 de juny del 2010
dijous, 27 de maig del 2010
Nova sacsejadeta
Altra vegada em vaig despertar de cop a la matinada. Vaig notar un fort soroll però no vaig entendre què va ser, tornava a estar ben adormit. Avui m'han confirmat que va ser un breu (i "suau") terratrèmol. Al final, m'hi acostumaré :-)
dilluns, 24 de maig del 2010
Nasca, NASA, ET?
No sé si impressiona més veure això des de l'aire o l'experiència de volar en una avioneta de 2 places (i pilot + copilot). Entre els bots i els girs continus per poder veure-ho tot des dels dos costats m'he marejat una mica, però sense arribar a trallar.
diumenge, 23 de maig del 2010
Ai la cultura...
No tinc lectura per les hores d'espera per agafar el tren al poble de Machu Picchu (Aguas Calientes). Les opcions són limitades. Finalment, compro "Cien años de soledad", que ja tocava llegir-lo.
És brutal, una dotzena de faltes d'ortografia o errors tipogràfics per pàgina! Realment, la lectura es fa incòmoda.
És brutal, una dotzena de faltes d'ortografia o errors tipogràfics per pàgina! Realment, la lectura es fa incòmoda.
Cusco, Valle Sagrado, ... i Machu Picchu!
Tot és impressionant. Cusco, per sí sola ja val la pena. Per la catedral, esglésies, carrers, restes inques, ... Totes les pedres encaixen perfectament i les construccions han aguantat segles i sismes sense utilitzar ciment! Aquí, la famosa pedra dels 12 angles (n'hi ha de molts més angles a altres indrets, per exemple al Machu Picchu, de més de 25).
Als voltants de Cusco ja hi ha moltes restes inques i ben a prop, al Valle Sagrado, encara més. Algunes pedres són relament immenses.
Després, trekking de 5 dies per acabar visitant el Machu Picchu. En 4 mesos no m'he posat malalt, ni una trista gastroenteritis. I això bevent aigua de l'aixeta i rius durant tot el temps que he estat a Argentina i Xile. Creia que tenia una salut de ferro. Finalment, just el dia més dur de trekking de tot el viatge: tall de digestió (o gastroenteritis o mal d'alçada o de tot una mica). No vaig dormir en tota la nit pel mal de panxa, ganes de vomitar i fred infernal (uns -5ºC). Després no vaig ser capaç d'esmorzar. I amb aquestes condicions vaig enfilar l'etapa més dura, pujar el coll de 4600m. Amb mal de panxa, nàusees, fent rots i pets a ous podrits, son, cames extremadament dèbils, malestar general i faltant-me l'aire. He patit. He patit molt. Com mai. Creia que no arribaria. Més tard mal de cap i potser una mica de febre. I l'endemà: diarrea. Per sort la vaig frenar de cop amb un parell de Fortasecs i vaig poder caminar una mica millor...
I algunes coses feien una mica de por...
Però a l'arribar al Machu Picchu et passen tots els mals! No tinc paraules.
Per cert, ja he provat el cuy (conillet d'Índies). Deliciós! L'Inca Kola... pfffff.
I aquesta és la bandera Cusquenya, que pot provocar alguna confusió, com pensar que el dia de l'armada russa a Sant Petersbourg és en realitat una marxa gai :-)
Als voltants de Cusco ja hi ha moltes restes inques i ben a prop, al Valle Sagrado, encara més. Algunes pedres són relament immenses.
Després, trekking de 5 dies per acabar visitant el Machu Picchu. En 4 mesos no m'he posat malalt, ni una trista gastroenteritis. I això bevent aigua de l'aixeta i rius durant tot el temps que he estat a Argentina i Xile. Creia que tenia una salut de ferro. Finalment, just el dia més dur de trekking de tot el viatge: tall de digestió (o gastroenteritis o mal d'alçada o de tot una mica). No vaig dormir en tota la nit pel mal de panxa, ganes de vomitar i fred infernal (uns -5ºC). Després no vaig ser capaç d'esmorzar. I amb aquestes condicions vaig enfilar l'etapa més dura, pujar el coll de 4600m. Amb mal de panxa, nàusees, fent rots i pets a ous podrits, son, cames extremadament dèbils, malestar general i faltant-me l'aire. He patit. He patit molt. Com mai. Creia que no arribaria. Més tard mal de cap i potser una mica de febre. I l'endemà: diarrea. Per sort la vaig frenar de cop amb un parell de Fortasecs i vaig poder caminar una mica millor...
I algunes coses feien una mica de por...
Però a l'arribar al Machu Picchu et passen tots els mals! No tinc paraules.
Per cert, ja he provat el cuy (conillet d'Índies). Deliciós! L'Inca Kola... pfffff.
I aquesta és la bandera Cusquenya, que pot provocar alguna confusió, com pensar que el dia de l'armada russa a Sant Petersbourg és en realitat una marxa gai :-)
dimecres, 12 de maig del 2010
Titicaca / Titikaka
Dels llacs navegables més alts del món (3810m) i el segon més gran de Sud-amèrica. És sobretot per l'alçada que el fa un lloc tan especial: colors del cel i el propi llac.
Bàsicament, he estat a Copacabana i Isla del Sol pel què fa a Bolívia; i després a Puno i vàries illes més (també les flotants) ja a Perú. Visitant runes inques i pre-inques; coneixent pobles, cultures i tradicions locals; participant en alguna que altra mega-turistada vergonyosa; ... i també fent uns quants trekkings curtets (d'unes 4h), però cal considerar que a aquestes alçades tot costa MOLT més, doncs per exemple els "turonets" de l'illa del Sol estan a més de 4000m :-)
Per cert, les truites són fenomenals, me n'he fet un fart!
Bàsicament, he estat a Copacabana i Isla del Sol pel què fa a Bolívia; i després a Puno i vàries illes més (també les flotants) ja a Perú. Visitant runes inques i pre-inques; coneixent pobles, cultures i tradicions locals; participant en alguna que altra mega-turistada vergonyosa; ... i també fent uns quants trekkings curtets (d'unes 4h), però cal considerar que a aquestes alçades tot costa MOLT més, doncs per exemple els "turonets" de l'illa del Sol estan a més de 4000m :-)
Per cert, les truites són fenomenals, me n'he fet un fart!
dijous, 6 de maig del 2010
La Pampa Amazònica
No sé si seria el mateix que la Sabana, però és com ho anomenen: al costat de la selva però molt més obert, sense la seva frondositat. Així es poden veure fàcilment moooooolts més animals: alligators, caimans, piranyes, dofins de riu, micos, capibares, tortugues, aus, aus i més aus.
3 dies passejant en barca, també pescant piranyes pel sopar i nedant entre els dofins (poquets), les piranyes (sols pessigolles si no tens sang) i un alligator solitari que ens feia companyia...
L'únic que no hem trobat és l'anaconda, després d'unes 3 hores caminant sense èxit pels aiguamolls. La propera vegada!
En fi, quan pugui fotos, que torna a estar difícil :-(
Ara sí:
3 dies passejant en barca, també pescant piranyes pel sopar i nedant entre els dofins (poquets), les piranyes (sols pessigolles si no tens sang) i un alligator solitari que ens feia companyia...
L'únic que no hem trobat és l'anaconda, després d'unes 3 hores caminant sense èxit pels aiguamolls. La propera vegada!
En fi, quan pugui fotos, que torna a estar difícil :-(
Ara sí:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)