dimarts, 15 de juny de 2010

Balanç

Han estat gairebé 5 mesos de viatge, més de 20.000km per aire i si fa no fa els mateixos per terra (més de 2 setmanes en bus!):

12 setmanes a Argentina
4 setmanes a Bolívia
3 setmanes a Perú
1 setmana i mitja a Xile
Unes hores a Brasil

Les joies de la corona

Tot i ser grans atraccions turístiques més o menys massificades, per alguna raó ho són:

Altiplano Bolivià i Salar de Uyuni
Cataratas de Iguazú
Glaciar Perito Moreno
Machu Picchu

Així i tot, també he trobat moltres altres perles com el Chaltén amb el Fitz Roy, la rica fauna amb els pingüins, el parc d'Esteros del Iberá, el nord-oest argentí, la Pampa Amazònica, ...

Però el millor de tot: la gent. I com ja havia dit, especialment els argentins/es, encara que a algú li costi de creure.

La banda sonora

 !!!, 2 many dj's, AC-DC, After Crying, Air, Albert Pla, Animal Collective, Anímic, Antònia Font, Architecture in Helsinki, Arvo Pärt, Asstrio, Astrud, Bach, Belle & Sebastian, Camel, Daft Punk, David Holmes, Depeche Mode, Digitalism, Dinosaur Jr, Echo & The Bunnymen, Emerson Lake & Palmer, Erlend Oye, Etienne de Crecy, Frank Zappa, Franz Ferdinand, Fugazi, Genesis, Goldfrapp, Guillamino, Happy Mondays, Jane's Addiction, Jethro Tull, Jonathan Richman & The Modern Lovers, Jordi Savall, Joy Division, Justice, King Crimson, Kraftwerk, Lali Puna, Leonard Cohen, Lluís Llach, Los Planetas, Lully, Magnetic Fields, Manel, Marais, Marillion, Massive Attack, Mendetz, Mishima, Mogwai, Monteverdi, Mozart, My Bloody Valentine, Narváez, New Order, Nick Cave, Nick Drake, Nightnoise, Orchestral Manoeuvres in the Dark, Ovidi Montllor, Pau Riba, Premiata Forneria Marconi, Pink Floyd, PJ Harvey, Polvo, Portishead, Primal Scream, Propellerheads, Public Enemy, Pulp, R.E.M., Radiohead, Red Hot Chili Peppers, Royksopp, Rufus Wainwright, Sanjosex, Sebadoh, Shostakovich, Simple Minds, Sisa, Smashing Pumpkins, Sonic Youth, Stravinsky, Suede, Talking Heads, The Breeders, The Cure, The Flower Kings, The Jesus & Mary Chain, The Pixies, The Ramones, The Smiths, The Stone Roses, The Stooges, The Velvet Underground, The Wedding Present, Tortoise, Tomás Luis de Victoria, Vivaldi, Yo La Tengo

Hi ha de tot, excepte una mica de jazz, gran descuit. De totes formes, el que més ha sonat, sobretot en moments de morrinya: Manel.

Assignatura pendent

A grans trets, m'ha faltat el que hauria estat la 3ª fase del viatge: nord de Perú, Colòmbia i Brasil. I especialment, l'AVENTURA del viatge: navegar tot l'Amazones des de Perú fins la costa brasilera. Per la propera vegada. Bé, tampoc no hauria sobrat una mica més de vida nocturna, especialment a Bs As.

dijous, 10 de juny de 2010

Bs.As. again, this is The End

Perseverància. Entre la primera i segona foto han passat gairebé 5 mesos. Això no és res, especialment per elles.

dilluns, 7 de juny de 2010

Cidade de Deus

Ciutat natal de 2 grans mites, un d'històric i l'altre actual. Peregrinació culé obligada ;-)

divendres, 4 de juny de 2010

Atacama i 3er Valle de la Luna

El desert més sec del món (en aquest viatge, sempre tot és el més "alguna cosa" del món). Vaig visitar un Valle de la Luna a Argentina, després un altre a Bolívia i ara el de Xile. Veig que aquest nom poètic agrada molt per aquestes contrades. En aquest cas, és una part de la Cordillera de la Sal, al desert d'Atacama. També he visitat alguna altra part del desert, però he deixat de banda l'altiplano, salar, lagunas i guèisers. Segur que espectaculars, però suposo que semblants als Bolivians. No tenia ganes de moltes excursions i preferia una mica de relax per després anar tirant cap a Buenos Aires.

dimarts, 1 de juny de 2010

Temps era temps

Xile. Ha estat un petit xoc. Tornem a la societat de consum, opulència, fisonomies semblants a les nostres, ... és a dir, ens aproximem a Europa.

Sóc un cagat

Tenia la idea d'estar-me uns dies més per Arequipa amb la intenció de pujar un 6000 (l'altre volcà que hi ha al costat de la ciutat). Finalment ho he desestimat, barreja de mandra i por. En fi, suposo que així hi haurà qui es quedarà més tranquil :-)

Arequipa i Cañón del Colca

Ciutat blanca, per la pedra volcànica utilitzada en les seves construccions. Val la pena, especialment el convent de Santa Catalina, però també totes les altres construccions colonials.


A més, envoltada de volcans majestuosos.


I prou a prop, el Cañón del Colca, el més profund del món o segon més profund, depenent de la font. Sigui com sigui, el més profund estaria uns quants quilòmetres més enllà (aquesta discusió és com la del llac Titicaca, que hi ha qui l'anomena el llac navegable més alt del món i qui diu que no ho és). I és per aquest congost que he fet un trekking de 3 dies. Sense ser especialment espectaular, però tot plegat fantàstic: paisatges, tranquilitat, poblets, un oasis paradisíac, ...


En els últims 2 trekkings fets amb guia he usat la tècnica de preguntar vàries agències per acabar contractant la més cara. Molt bon resultat. En aquest cas, érem tres: una noia de Nova Zelanda, jo i la guia (sí, sí, una noia, cosa bastant excepcional). Ningú més. El planning era lleugerament diferent del de les altres agències, pel que vam estar absolutament sols durant tota la caminata. Què més es pot demanar? Bé, sí, alguna cosa podria imaginar, però no és lloc per grolleries :-)

Gore

dijous, 27 de maig de 2010

Nova sacsejadeta

Altra vegada em vaig despertar de cop a la matinada. Vaig notar un fort soroll però no vaig entendre què va ser, tornava a estar ben adormit. Avui m'han confirmat que va ser un breu (i "suau") terratrèmol. Al final, m'hi acostumaré :-)

dilluns, 24 de maig de 2010

Nasca, NASA, ET?

No sé si impressiona més veure això des de l'aire o l'experiència de volar en una avioneta de 2 places (i pilot + copilot). Entre els bots i els girs continus per poder veure-ho tot des dels dos costats m'he marejat una mica, però sense arribar a trallar.

diumenge, 23 de maig de 2010

Ai la cultura...

No tinc lectura per les hores d'espera per agafar el tren al poble de Machu Picchu (Aguas Calientes). Les opcions són limitades. Finalment, compro "Cien años de soledad", que ja tocava llegir-lo.

És brutal, una dotzena de faltes d'ortografia o errors tipogràfics per pàgina! Realment, la lectura es fa incòmoda.

Cusco, Valle Sagrado, ... i Machu Picchu!

Tot és impressionant. Cusco, per sí sola ja val la pena. Per la catedral, esglésies, carrers, restes inques, ... Totes les pedres encaixen perfectament i les construccions han aguantat segles i sismes sense utilitzar ciment! Aquí, la famosa pedra dels 12 angles (n'hi ha de molts més angles a altres indrets, per exemple al Machu Picchu, de més de 25).


Als voltants de Cusco ja hi ha moltes restes inques i ben a prop, al Valle Sagrado, encara més. Algunes pedres són relament immenses.


Després, trekking de 5 dies per acabar visitant el Machu Picchu. En 4 mesos no m'he posat malalt, ni una trista gastroenteritis. I això bevent aigua de l'aixeta i rius durant tot el temps que he estat a Argentina i Xile. Creia que tenia una salut de ferro. Finalment, just el dia més dur de trekking de tot el viatge: tall de digestió (o gastroenteritis o mal d'alçada o de tot una mica). No vaig dormir en tota la nit pel mal de panxa, ganes de vomitar i fred infernal (uns -5ºC). Després no vaig ser capaç d'esmorzar. I amb aquestes condicions vaig enfilar l'etapa més dura, pujar el coll de 4600m. Amb mal de panxa, nàusees, fent rots i pets a ous podrits, son, cames extremadament dèbils, malestar general i faltant-me l'aire. He patit. He patit molt. Com mai. Creia que no arribaria. Més tard mal de cap i potser una mica de febre. I l'endemà: diarrea. Per sort la vaig frenar de cop amb un parell de Fortasecs i vaig poder caminar una mica millor...


I algunes coses feien una mica de por...


Però a l'arribar al Machu Picchu et passen tots els mals! No tinc paraules.


Per cert, ja he provat el cuy (conillet d'Índies). Deliciós! L'Inca Kola... pfffff.


I aquesta és la bandera Cusquenya, que pot provocar alguna confusió, com pensar que el dia de l'armada russa a Sant Petersbourg és en realitat una marxa gai :-)

dimecres, 12 de maig de 2010

Titicaca / Titikaka

Dels llacs navegables més alts del món (3810m) i el segon més gran de Sud-amèrica. És sobretot per l'alçada que el fa un lloc tan especial: colors del cel i el propi llac.

Bàsicament, he estat a Copacabana i Isla del Sol pel què fa a Bolívia; i després a Puno i vàries illes més (també les flotants) ja a Perú. Visitant runes inques i pre-inques; coneixent pobles, cultures i tradicions locals; participant en alguna que altra mega-turistada vergonyosa; ...  i també fent uns quants trekkings curtets (d'unes 4h), però cal considerar que a aquestes alçades tot costa MOLT més, doncs per exemple els "turonets" de l'illa del Sol estan a més de 4000m :-)

Per cert, les truites són fenomenals, me n'he fet un fart!

dijous, 6 de maig de 2010

La Pampa Amazònica

No sé si seria el mateix que la Sabana, però és com ho anomenen: al costat de la selva però molt més obert, sense la seva frondositat. Així es poden veure fàcilment moooooolts més animals: alligators, caimans, piranyes, dofins de riu, micos, capibares, tortugues, aus, aus i més aus.

3 dies passejant en barca, també pescant piranyes pel sopar i nedant entre els dofins (poquets), les piranyes (sols pessigolles si no tens sang) i un alligator solitari que ens feia companyia...

L'únic que no hem trobat és l'anaconda, després d'unes 3 hores caminant sense èxit pels aiguamolls. La propera vegada!

En fi, quan pugui fotos, que torna a estar difícil :-(

Ara sí:

dimarts, 4 de maig de 2010

Una joguina


Embarcar, pujar i seure a un avió equivocat; controls, explicacions de seguretat, assistents de vol, espai i màscares inexistents; equipatge de mà tirat pel passadís; avioneta d'hèlices; a 2 pamps dels pilots i els seus comandaments on salta la pintura; aterrar a pista de terra al mig de la selva; cancelacions de vols inexplicables (els 2 únics avions de la companyia espatllats?); ... no té preu!