Bola extra

Carreteres bloquejades per protestes (habitual, com ahir): el meu bus no surt. Intento comprar bitllet d'avió per avui mateix, però no queden places. Finalment, tinc vol per demà a les 6:30 AM. Llàstima, jo volia veure el paisatge en bus, que diuen que val la pena. Per cert, ja no és a través de "la carretera més perillosa del món", sinó una de nova. La vella carretera ha quedat sols com a atractiu turístic per fer-la en bicicleta. Aquesta turistada no pretenia fer-la, doncs ja tenia previst veure el mateix paisatge en bus, però ara... ja veurem quan torni a La Paz :-)

Per altra banda, dijous i diumenge hi ha el mercat regional a El Alto i així he tingut l'oportunitat de fer-hi una visita. Crec que el mercat més gran en tots els sentits que he vist mai. Immens, quilòmetres de paradetes on pots trobar-hi de tot: menjar, roba, eines, electrodomèstics, mobles, recanvis per cotxe (motors, amortidors, peces de carrosseria, etc.), animals, ... Impressionant. A mode d'exemple, podies comprar peces de roba de qualsevol tipus a 0.10€! Això sí, segurament amb valor afegit (puces, xinxes, ...).

Per cert, les cholitas són les dones indígenes, generalment grans, vestides amb capes i capes de roba (són grasses?), un gran farcell de colors a l'esquena carregant de tot (nens inclosos) i habitualment un barret tipus bombí que com més petit els hi vagi millor!

La Paz i tal

Sóc a La Paz, ciutat governamental de Bolívia, que no capital (Sucre). La Paz és a una espècie de vall, envoltada d'altes muntanyes de fins a més de 6000m. El centre és a la part baixa, a uns 3700m, arribant la part alta a uns 4000m, on s'hi troba El Alto. No és la ciutat més alta del món, aquesta és Potosí (4000-4200m), on vaig ser-hi ara fa uns dies. Sí, Bolívia és un ball d'alçades. La ciutat és interessant, sobretot pels contrastos: modern, antic, consumistes, indígenes, ordre, caos, ...

Un altre Valle de la Luna:

Runes de Tiwanaku:

Per cert, aquestes són les típiques dutxes Bolivianes, almenys als hostals baratets. L'aigua passa per una resistència elèctrica que "l'escalfa" just abans de sortir. Algunes vegades notes com baixa la llum a l'engegar l'aigua. I en una d'elles, em vaig enrampar vàries vegades al donar l'aigua amb l'aixeta... fa por!

Últimament estic cometent bastants errors: encara no he probat la chicha (i ja he estat a Cochabamba...), em fa cosa fer fotos en primer pla de les cholitas, pràcticament no tinc fotos del mercats, vaig a hostals poc adequats per conèixer gent, ... res traumàtic però s'haurà de millorar :-)

I ara, cap a la conca Amazònica, d'excursió per la Pampa i potser una mica de Selva!

Sant Jordi

Doncs aquí, a Oruro, hi havia quatre paradetes de llibres. De fet, la ciutat no té massa interès, fora de ser una ciutat Boliviana, amb la seva gent, mercats, ... que ja és prou.


Per cert, el llibre que apareixia en totes les paradetes en variades edicions era: ¿Por qué los hombres aman a las cabronas? :D

Els dies anteriors he estat a Sucre, bonica ciutat, capital de Bolívia. I la nit passada viatjant en bus, força còmode, però sense aclucar l'ull, doncs em sembla que anava bastant ràpid i entre sacsejades i ensurts... A més, he arribat a les 4:30 AM a Oruro, sense reserva d'allotjament. M'he quedat una bona estona a la terminal descansant. La primera imatge era bastant sinistra, tota a les fosques, gent per terra, ... però ha resultat ser molt tranquileta, sols era la primera imatge.

Passat, present i... futur?

Encara impressionat. Horroritzat. He visitat una de les mines de Potosí. Pensava que seria una turistada bastant descafeïnada i adaptada. No, era totalment real. Hi ha experiències que sols es poden tenir al 3er món.

He entrat a la mina amb un ex-miner com a guia i tots els miners treballant-hi. Hem baixat fins al nivell 7 sota terra. Tot és molt rudimentari. No hi ha ascensors, ni pràcticament escales, cal grimpar, arrastrar-se per terra, ... com més avall més estret és, pel risc d'ensorrament. T'enguarres, et canses, costa respirar, et fots cops al casc, sents explosions, cau sorreta, ... i tot això jo ho he fet sols per unes 3 hores i sense picar ni carretejar quilos i quilos a l'esquena. Sense parlar ja de la inexistent cobertura social ni dels anys que poden aguantar abans de morir de silicosis, intoxicacions per gasos, ensorraments... Quines condicions, mare meva.

Fora de la mina poden ser católics o el que sigui, peró dins la mina ells creuen en aquest déu/diable (tío) a qui fan ofrenes perquè els protegeixi i els hi doni bones extraccions. Així he fet també.


A canvi de la visita, se'ls hi porta regals: coca, lejía (catalitzador per la coca), cigarrets cutres, alcohol de 96º (per beure clar), dinamita, detonadors, ... Ho he probat tot i a la vegada, com un autèntic miner! Cal considerar que la mina està a uns 4200m d'alçada i després pots arribar a bastanta profunditat. Per tant, a part del tema alçada, poc aire hi ha. Ells es foten com una bossa de coca diària, així aguanten la jornada sense son, fatiga ni gana (semblen hamsters amb el munt de fulles que porten a la boca). Buf.


A més dels regals, també hem comprat per nosaltres un cartutxo de dinamita, metxa, detonador i unes boletes impregnades de gasolina+gasoil (perquè la dinamita peti més). Això, directament a una paradeta de mercadillo del carrer. Crec que és l'únic lloc del món on es compra així de fàcil. La finalitat: fer-la explotar, clar. Així hem fet, una mica allunyats doncs teóricament está prohibit, encara que tothom ho faci. Evidentment, el guia ho ha preparat tot (dinamita, detonador, metxa i boletes) i el pet ha estat important! Fácil, ara ja ho sabria fer jo :-)


En fi, en molts aspectes, la història no ha canviat tant des de la colonització i no és el mateix saber-ho o llegir-ho que veure-ho i viure-ho una miqueta. Precisament, ara m'estic llegint aquest llibre. Molt adequat.


PD: les fulles de coca NO són cocaïna. Perquè ningú no s'espanti... De fet, el ministeri d'exteriors espanyol recomana les infusions de coca pel mal d'alçada, encara que no sigui legal a Espanya! (http://www.maec.es/es/MenuPpal/Paises/ArbolPaises/Peru/Recomendaciones%20de%20viaje/Paginas/recoPeru.aspx)

4 dies 4 en 4x4

Dos de Barcelona, una de Londres i jo. Bé, de fet érem 6, contant el conductor-guia i la cuinera (de 15 anyets). Han estat 4 dies d'aventura pel no-res (Altiplano Bolivià), portant tot el menjar, aigua, 2 bidons de benzina, cuina i bombona de gas. Érem una bomba ambulant, hi ha precedents catastròfics...

Acollonant!!! Els deserts, muntanyes, lagunas, fauna, ... i finalment: el Salar de Uyuni, de 12.000 km2!!

La major part del temps molt per sobre dels 4000m, tot arribant a 5000m! Bastant aclimatat, sols mal de cap (inevitable) i una nit+matí que m'ofegava, sensació molt desagradable (almenys no he tingut vòmits continus com la noia anglesa, pobreta). En fi, mitigable tot ibuprofeando i coqueando ;-)


El dia abans de fer aquesta travessa, vaig estar fent el gaucho tot cabalgant per paratges tipus far west. Com són les coses, vam perdre el guia una bona estona doncs tenia un poltre molt salvatge que el va fer caure... no va prendre mal.

Despedida

Just abans de creuar la frontera amb Bolívia, he menjat això:


No és una pizza, és una Napolitana: carn arrebossada, amb tomàquet, formatge i pernil. La guarrada del segle! És molt típic i s'havia de provar, per primera i última vegada, espero...

Crec que ja porto entre 10.000km i 15.000km de bus...

De tot i més

Cardones i paisatges de colors espectaculars, pujar de 2000m a 4200m en menys d'una hora, deserts de sal hipnòtics, més fauna, vins, farres, nit de peña autèntica, menjar carn de llama, poblets perduts al cul del món, trekkings per sobre dels 3000m trobant a faltar l'aire, ... i tot això amb les corresponents fotos que fa dies que no puc penjar.

Ordinador + ports usb + internet fiable = misión imposible :-(

I demà... a Bolívia!

Ara sí:

13-juny

Aquesta és la nova data, però pel cas que en faig... :-)

Salta

Ciutat prou interessant, amb arquitectura colonial i les famoses Peñas: llocs per beure o menjar mentre hi ha actuacions en directe de folk de la regió, on sol participar la gent cantant, ballant, ... Actualment mega-turistada, com ja sabíem perfectament abans d'anar-hi, tot i ser bàsicament de turisme argentí. A més, les típiques coses de Setmana Santa, processons i tal.


Bé, com es pot comprovar, ja ens apropem a Bolívia.

Bus

Crec que ja no agafaré més busos mega-luxosos d'aquests que tenen per aquí a Argentina, doncs per Bolívia i Perú... però qui sap. Aquestes són les categories:

1) Semi-cama: seients molt reclinables on pots estirar-te completament però fins a uns 30-45º. Ja estan molt bé, tot i que per trajectes de més de 10h, s'agraeix alguna cosa més. Normalment tenen un assistent pels passatgers i inclouen tots els àpats, encara que solen ser senzills. Tot i així, molts cops tens un plat calent.

2) Cama ejecutivo: són més reclinables, amples i còmodes. També et donen manteta i coixinet. Els menjars solen ser de més qualitat, incloent gairebé sempre plats calents, sovint coberts de veritat, ampolla de vi i a vegades copa de "xampany", whisky o similar. En un cas, fins i tot una tele per cada seient on podies triar quina peli veure (totes pirates, of course). Aquesta és la categoria en la que sempre intentava viatjar, però gairebé sempre no quedaven bitllets i havia d'anar en semi-cama :-(

3) Super-cama o Suite: malhauradament no n'he tingut la oportunitat, doncs hauria estat tota una experiència. N'hi ha molt pocs, sols per algunes rutes. És un seient totalment reclinable que es transforma en un llit horitzontal i separat dels altres com per un cubicle. Deu ser collonut. Una altra vegada serà!

He de dir que per rutes no comercials, també he hagut d'anar en seient regular, com per exemple durant unes 28h per la ruta 40...

Festival de colors

Quebrada de las Conchas o de Cafayate. Crec que la quebrada de Humahuaca encara serà més espectacular i amb la merda de monitor que tinc ara no sé si he triat bé les fotos, però de moment ja està prou bé.