Deixo momentàniament el país on he passejat per l'avinguda més ampla del món, la pingüinera més gran del continent, tastat la birra artesanal més austral, la millor carn de vedella, els millors gelats, pasta i pizza. Clar, pobre del qui els hi discuteixi... què us haig de dir :-)
De totes formes, tots els argentins/es amb qui he tractat eren molt amables, simpàtics, divertits i honestos, sense cap doble sentit, de veritat. Això sí, xerraires...
En fi, demà me'n vaig a fer una travessa de 4-5 dies pel parc de Torres del Paine (Xile). Ja he llogat tenda, aïllant, bon sac, fogonet i petita olla. Clar, també he comprat menjar per tots els dies. No vull saber el pes que porto... i espero que no em plogui massa ni faci un fred extrem!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Volta sencera o la W? Quan jo vaig fer la volta sencera al 2004, hi havia refugi cada 2 dies... menjaves i dormies calentet ...però s'ha de contrastar.. no fos cas que en plena temporada això no es pugui fer.
ResponEliminaUri
I te'n vas sol, de travessa? Ai, quin patir!
ResponEliminaLes fotos fan enveja sana... o no tan sana, jaja! Quin viatge! Marina
ja, ja, ja, veig que no sóc l'única que pateix.
ResponEliminaUn, dos, tres endevina qui és.
Prova superada! He fet la W, 4 dies (3 nits). Sí, vaig anar sol, però trekking senzill, camins ben marcats i eren les rambles. Una mica com el Camino, sempre amb gent al voltant amb qui caminar, xerrar, sopar o ajudar-me si hagués calgut.
ResponEliminaPD: ara, gràcies a mi, Manel ja sona i sonarà a la ciutat més austral del món :-)